Alquímia

Entre els segles XII i XIII, a l’edat mitjana, existia un punt on els coneixements de l’antiga Mesopotàmia, Egipte, la càbala dels jueus, les matemàtiques dels àrabs, les millors mercaderies... tot es creuava. El Camí de Santiago, pel nord, bressol de peregrinació; Granada, pel sud, la ciutat més imponent d’Europa, i els ports del Mediterrani, per l’est, van convertir Espanya en el bressol del saber a l’edat mitjana.

Plantes, essències, sabors, olors, teixits... Tot es trobava a Espanya. D’aquí va néixer l’alquímia, l’inici de la química, la farmàcia, la metal·lúrgia i la perfumeria, entre d’altres ciències.

L’alquímia buscava la transformació de l’home, de la ment i de l’esperit. Aquest saber va anar passant de generació en generació, es va escriure en llibres, va ser copiat per escrivans, es va discutir a les universitats, fins que un dia va arribar a les mans d’un alquimista del segle XX ubicat a la Garrotxa, a prop dels Pirineus, rodejat de fragàncies, olis, elixirs, matrassos, cristalls i plantes. Va viatjar per tot el món buscant l’essència de la joventut eterna, els millors ingredients i matèries primeres per descobrir la transformació a través de la pell, i va culminar la recerca a Alqvimia, on es recupera el coneixement de l’antiga tradició alquímica, el seu procés d’elaboració artesanal, la seva visió holística i el seu tractament energètic dels astres.